• A raig

    dimarts, de desembre 12, 2006

    Simulacre

    De Macondo fins al terrat de casa hi ha un ampli terreny encara per construir que tu i jo transitem cada tarda. Diuen que volen fer-hi cases petites, blanques, discretes, amb jardí tot al voltant i un porxo petit que amoroseixi l’entrada. Els fonaments ja estan excavats i la terra que n’han tret s’amuntega aquí i allà en un simulacre de muntanyes escampades. Els paletes no saben que, de fet, construiran un pont, i un camí, i un pou. I que, del pou, se’n podran treure miracles.

    dimarts, de desembre 05, 2006

    Macondo

    Recordes aquell dia en què García Márquez ens aplegà en un retall de temps minúscul que no volíem deixar escapar? Recordes de quina manera vem entendre que els projectes autèntics no es poden cremar la nit de Sant Joan? Avui he perdut el mapa de Macondo i no trobo el llarg camí de ronda que apaivaga l'afany.

    dilluns, de desembre 04, 2006

    Consell

    El temps no passa en va, Lucrècia, i el vent ja fa molts anys que empolsina les fulles dels arbres decantats. Ningú no convertirà en jardí la terra que transites ni ruixarà les fulles perquè tornin a respirar. Hauràs d'aprendre a tancar els ulls de cara al vent i a infondre amb els dits un bri d'orgull a l'escorça revellida de cada amic obligat a mirar el mar. Avui el sol no s'ha volgut llevar i el mar vomita la seva ràbia contra els penya-segats. No rellisquis, Lucrècia.

    dimecres, de novembre 29, 2006

    En tu

    Estimo en tu, endins dels teus ulls, la llanguidesa dels capvespres i la pau de tots els ports. Estimo en tu la complicitat dels dits, cada gest un límit a cavall de l'aire, un redós, una bauma. Estimo en tu la calma d'una veu, amiga, companya, el retorn de la saviesa, potser el retorn de l'esperança. Estimo en tu la teva presència, sòlida, inalterable. I aquell lleu tremolor de l'aire.

    divendres, de novembre 24, 2006

    De puntetes

    Empenyo la porta amb cautel·la i surto al terrat. De puntetes, per arribar bé als filferros, penjo el desconcert amb agulles d'estendre. Avui s'ha girat vent. Potser el sol i ell faran una bona feina.

    dimecres, de novembre 22, 2006

    Obsequi

    Et duc la ploma antiga i aquell quadern vell que vas perdre a la vora de l'Arno. Et duc l'aigua de vidre i el fred intens d'abans, el vermell a la pell de les galtes. Et duc el tinter i la cadira. I el mirall. I la capsa petita amb els llapis de llavis.

    dimarts, de novembre 21, 2006

    El vent

    Vas llançar al vent un crit alt i cepat com una trompetada. Volies esberlar el vent. I el vent et va tornar un esgarip escanyat que et vas posar per bufanda. Qui t'ha canviat el vent, Lucrècia?